Pioneres

AMELIA EARHART………………………DONES AVIADORES



Va néixer a Atchinson l’any 1898 i va morir al  Pacífic Sud l’any 1937. Era aviadora.
Fou la primera dona que travessà l’Atlàntic en solitari i la primera persona que va sobrevolar amb èxit l’illa de Hawaii i el territori continental dels Estats Units. Estudià a Colúmbia i a Harvard.Va treballar d’infermera en un hospital de campanya del Canadà a la  Primera Guerra Mundial i després treballa d’assistent social a Boston.


Es va convertir en la primera dona que pilotava un avió, acompanyant els pilots Stultz i Gordon,  en la travessa de l’Atlàntic el 17 i 18 de juny de 1928. Pilotaven un avió que va recórrer 3200 quilòmetres, la distància entre Terranova i Gal·les. La instructora Neta Snook va impartir-li les primeres classes d'aviació. L’any 1928 també realitzà vols en solitari a través dels Estats Units, i tot i casar-se el 1931 amb l’editor George Palmer Putnam, sempre conservà el seu cognom de soltera.
La carta que escriu al seu marit la vigília del casament és tota una declaració de principis:
"Estimat GPP, 
Crec que hauria de deixar escrites unes quantes coses abans que ens casem, tot i que ja n'hem parlat moltes vegades.
Tinc la sensació que casar-me és una de les decisions més estúpides que mai hagi pres. pel que fa a la nostra vida en comú, vull que entenguis que no estaràs sotmés a cap codi de felicitat i que jo tampoc em considero lligada a tu.
Si us plau, no interferim en el treball de cadascú.. En aquest sentit, hauré de preservar un lloc on pugui ser jo mateixa. No puc soportar els confinaments, per molt atractiva que sigui la gàbia.
haig d'exigit-te una promesa cruel. que em deixaràs marxar d'ací a un any si no hem trobat junts la felicitat. Intentaré fer-ho el millor possible, i oferit-te aquesta part meva que coneixes i que tant estimes. AE"
Entre el 20 i el 21 de maig de 1932 va volar sola l’Atlàntic. Fou la primera dona que va completar sense acompanyants aquest viatge perillós que no s’havia tornat a fer des del vol de  Charles A. Lindbergh l’any 1927. També va establir una nova marca de velocitat. Va tardar 13 hores i 50 minuts en arribar a les costes d’Irlanda. El Congrés dels Estats Units li va atorgar la Creu distingida de vol.
El seu exemple encoratjà altres dones en aquest camp professional.
L’any 1935 volà en solitari entre Honolulú (Hawaii) i Oakland (Califòrnia), una distància més gran que la que hi ha entre Estats Units i Europa. Va ser la primera pilot que va completar amb èxit aquest difícil viatge sobre les aigües del Pacífic. A finals del 1935 va establir un nou rècord de velocitat, volant sense escales des de Ciutat de Mèxic a Nova York en tan sols catorze hores.
Amelia va desaparèixer l'any 1937, quan intentava circumnavegar la terra amb un nonopla.
Earhart va impulsar l'accés a l'aviació de les dones. L'any 1929 va organitzar una cursa d'aviació per a dones a través del seu pais. Amb altres dones pilots va fundar l'organització "Les noranta-nou" (the Ninety-nine) i fins i tot hiha un museu amb aquest nom.
La directora de cinema Mira Naïr va estrenar l'any 2009 la pel·lícula Amelia protagonitzada per Hillary Swarrk i Richard Gere. Era molt amiga d'Eleanor Roosevelt.

Amelia Earhart


Altres dones aviadores 


 MARY KINGSLEY………………………DONES ESCALADORES



Va néixer al Regne Unit l'any 1862, i va morir a Simon's Town l'any 1900
Va ser la primera persona del món occidental que escalà la muntanya del Camerun.

"Mary Kingsley va ser una intrèpida viatgera, naturalista escriptora i enfermera. Va participar en campanyes polítiques a favor d'Àfrica i tenia una personalitat divertida i ingeniosa.
La seva mare era la serventa de la casa familiar del seu pare i es van casar quatre dies abans del seu naixement. Va tenir un altre germà abans que la seva mare quedés invàlida. El seu pare era metge i viatjava constantment per països llunyans amb el comte Pembroke. També recollien dades de cultures primitives.
Mary tenia cura del seu germà petit i de la seva mare, per tant, no va anar mai a l'escola. La passió que li van despertar les peripècies dels viatges que narrava el seu pare quan aterrava a casa va fer que aprengués tota sola a llegir i a escriure per poder empassar-se la gran quantitat de llibres de viatges, de religions primitives o d'història natural, que omplien la biblioteca. També va aprendre llatí.
Va viure d'aquesta manera fins als trenta anys, com moltes dones de la seva època, reclosa a la llar paterna, tenint cura dels familiars i somiant amb viatges i aventures. La seva vida va canviar de cop quan es van morir els seus progenitors, el seu germà es va independitzar, i ella dispòsava d'una renda anual de cinc centes lliures.
Primer va viatjar a Las Palmas de Gran Canària i després es va traslladar a Sierra Leona, va navegar per la costa i s'endinsà terra endins, l'actual Nigèria, per recollir espècies de plantes i de peixos d'aigua dolça destinats al Museu Britànic. L'any 1893 va desembarcar a l'actual Uganda. El seu aspecte de senyoreta victoriana, sempre amb un vestit negre que li arribava als turmells, enagus, tocat de flors i parasol, desconcertaves els nadius, que no sabien com l'havien de tractar.
L'any 1895 torna a viatjar cap a l'Àfrica. En aquest segon viatje, conscient de la inutilitat dels diners, mary, s'emporta teles angleses per intercanviar amb marfil i cautxú, que li seran més de profit que les monedes. Va viatjar en canoa pel riu Ogooué i va estudiar els pobles caníbals, entre els quals hi havia els fang. També va obtenir exemplars de peixos dels rius Níger i Congo per al Museu, i finalment pujà fins al cim del mont Camerun, de 4100 metres, per rutes que no havia trepìtjat mai cap europeu.

Quan torna al seu país no para de fer entrevistes i conferències per parlar dels seus viatges davant d'un públic entusiasta.
Esdevinguda un personatge popular, l'any 1897 va escriure Viatges per l'Àfrica Occidental", gran èxit de vendes.
La seva capacitat de obreviure en medis inhòspits i perillosos, el seu respecte pels nadius, superen la imaginació de qualsevol novel·lista.
Va topar amb l'esglèsia perquè estava en contra de la missió evangelitzadora dels missioners que volien canviar els africans.
Va defensar molts aspectes de la vida dels africans que van commocionar molts anglesos, entre els quals hi havia la poligàmia. Afirmava que no considerava els nadius com a "inferiors"...sinó com un tipus de mentalitat diferent de la dels blancs, un tipus de mentalitat molt acceptable, a la seva manera. 
Va ser infermera voluntària a la guerra dels bóers. 
Mary Kingsley va morir del tifus a Simon's Town, mentre tenia cura dels presoners. Les seves despulles van ser llençades al mar."
Mary Kingsley. Viajes por el África Occidental. Edit. Valdemar



ALETTA JACOBS (1854-1928)………………………FUNDADORA DE LA PRIMERA   CLÍNICA DE CONTROL DE LA NATALITAT

"

"El segle XIX és ple de dones sorprenents que van anar preparant camins, i una d'elles va ser Aletta Jacobs, primera dona que obtingué la graduació de medecina a Europa. Es va dedicar a la medecina per motius socials i ètics. Ella explicava que moltes dones anaven a la seva consulta demanant-li algun mètode anticonceptiu i no podia ajudar-les. Ho va tenir difícil d'exercir de metgesa a Holanda, que era el seu país. S'en va anar a Londres i allà va contactar amb altres dones feministes d'esquerres: Anne Bessant i Elisabeth Garret. Amb el compromís de treballar conjuntament en dispensaris de salut, van atendre gran quantitat d'infants i de dones obreres.
L'any 1882 va llegir un article sobre pesaris de cautxú vulcanitzat. Es va posar en contacte amb l'anatomista que els dissenyà i tornà al seu país. Treballà intensament per perfeccionar-ne la tècnica i convertir-lo en un preservtiu femení. Va elaborar-ne un estudi científic provant que era eficient en el 98% dels casos.
S'inicià així l'any 1882 l'ús del Caputxó Holandés o diafragma com a mètode de control de la natalitat. Malgrat les controvèrsies que va suscitar entre els membres de l'Esglèsia i altres companys metges, va obrir la primera clínica de control de la natalitat que hi hagué al món on eren ateses dones riques i pobres fins que es va normalitzar la utilització d'aquest anticonceptiu"

Del llibre Rebeldes Periféricas d'Ana Muiña. Editorial La linterna Sorda



MARGARET SANGER (1879-1966)...............PRECURSORA DE LA SALUT MENTAL I DE LA SALUT REPRODUCTIVA DE LES DONES



Va nèixer a Nova York dins d'una família de classe obrera catòlica. Fou una precursora de la salut mental i de la salut reproductiva de les dones, de l'eutanàsia, dels drets de les mares solteres, de l'avortament, i del dret de l´'ús lliure dels anticonceptius. La seva mare, devota catòlica, havia mort molt jove després de 18 embarassos seguits. Margaret va estudiar enfermeria amb la idea de prevenir embarassos no desitjats i avortaments en condicions lamentables. Amiga de John i Emma Goldman, l'any 1896 va viatjar a Europa per tal que Aletta Jacobs la instruís en la fabricació i l'ús del caputxó. De tornada als Estats Units, va obrir la primera clínica de control de natalitat americana. Repartia octavetes en anglès, hebreu i italià, anunciant els serveis de la seva clínica.
La van detenir i empresonar, però ella continuà treballant per aquesta causa.
L'any 1921 fundà la Lliga Americana pel Control de la Natalitat. 
L'any 1942 s'anomenà Federació de Maternitat Planificada.
L'any 1927 va organitzar a Ginebra la primera Confederació Mundial sobre Població, i l'any 1952, juntament amb John D. Rockefeller, va fundar l'IPPF.


KATHERINE MCCORMICK (1879-1966)...........FINANÇÀ LA INVESTIGACIÓ PER TROBAR UN MÈTODE HORMONAL DE  CONTROL DE LA NATALITAT





Katherine McCormick era una rica vídua que heretà quinze milions de dòlars del seu marit. Entusiasta promotora del vot femení. També dedicà el seu temps a la investigació de l'esquizofrènia. A Boston va conèixer Margaret Sanger, i des d'aleshores van ser amigues i col·laboradores. El seu principal objectiu va ser trobar un anticonceptiu que permetés a les dones decidir per elles mateixes quan volien quedar embarassades.
L'any 1950 va contactar amb el doctor Gregory Pincus, una autoritat en el camp de la biologia reproductiva, i el va convéncer de la necessitat de trobar un anticonceptiu hormonal. Katherine McCormic en finançarà la investigació.
El 23 de juny de 1960, la "pastilla" tenia permís per ser venuda explícitament com a conceptiu oral. Així comença una revolució que incidiria profundament en la vida de milions de dones de tot el planeta.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada