El problema de la mutilació genital de dones i nenes torna a estar
sobre la taula avui, 6 de febrer, ja que és el Dia Internacional de la
Tolerància Zero a la Mutilació Genital Femenina. L'efemèride va ser
instaurada per les Nacions Unides l'any 2000 per tal de cridar l'atenció
sobre un problema mundial que afecta milions de dones.
Segons xifres d'Unicef, les dones que han patit aquesta pràctica
aberrant són entre 70 i 140 milions i només al continent africà hi ha 3
milions de nenes que corren el risc de ser mutilades.
Es tracta d'una tradició que constitueix una violació dels drets
humans i que pot tenir greus conseqüències, a curt i a llarg termini,
per a la salut de les dones que la pateixen. Hemorràgies, problemes
urinaris, infeccions agudes, septicèmia, complicacions en el part,
problemes d'infertilitat o relacions sexuals molt doloroses són alguns
d'aquests problemes de salut. La pràctica es duu a terme en alguns
països d'Àfrica, Àsia i Pròxim Orient i en menor mesura en algunes
comunitats d'immigrants a Europa, Austràlia, Canadà o als Estats Units.
Una escletxa per a l'esperança
Tot i que les xifres són esgarrifoses, el Programa Conjunt de Nacions
Unides creat per eliminar aquesta pràctica apunta motius per a
l'esperança: més de 6.000 comunitat africanes han optat per abandonar la
mutilació genital femenina i la xifra segueix creixent.
Nafissatou Diop, coordinador del programa conjunt del Fons de
Població de la ONU (UNFPA) i UNICEF en contra d'aquesta pràctica,
assegura que
"estem treballant a 12 de 17 països africans prioritaris i s'han vist
resultats reals. Els anys de feina dura estan donant fruits, hi ha una
reducció de les taxes de mutilació genital", assegura. Per posar un
exemple Diop parla de tres països concrets. "A Etiopia la taxa de
prevalència d'aquesta pràctica ha caigut d'un 80% a un 74%, a Kenia del
32% al 27% i a Egipte del 97% al 91%". Tot i això el seu missatge és
clar: "encara hi ha molta feina per fer".
La situació a Catalunya
A Catalunya, el departament de Benestar Social i Família treballa per
prevenir i detectar situacions sospitoses en famílies procedents de
països on aquesta tradició està arrelada. Els senyals d'alarma
s'encenen, per exemple, davant d'actituds dubitatives dels familiars
davant d'aquesta pràctica, sobretot si tenen previst viatjar a curt o
mitjà termini al país d'origen. En aquest sentit, per ara no hi ha cap
constància -segons el departament- de la pràctica de mutilacions a
Catalunya.
D'altra banda, el Grup de Treball de Prevenció de la Mutilació
Genital Femenina es troba actualment en procés d'obertura cap a noves
entitats per tal d'ampliar el seu camp d'actuació. El Col·legi de Metges
de Barcelona, l'Associació Catalana de Llevadores o el Circuit
Barcelona contra la Violència Vers les Dones, són algunes de les
entitats que s'hi volen sumar.
FONT: DIARI ARA.CAT
http://www.ara.cat/societat/Dia-mundial-mutilacio-genital-femenina_0_421758418.html
